Microrelat

SHANGRI-LA GIRL

 — Funcionarà la vareta màgica?

— Què li demanes, Shangri-La?

— Demano, plantar-me de cara i reaccionar davant el món amb la celeritat  i avidesa que ho fa un guepard. Travessar obstacles amb els ulls ben oberts i descobrir el món amb el caràcter xiroi i esbojarrat d'una criatura curiosa. Demano ser reina de la meva vida, perquè regnar és infinitament més divertit que no pas ser regnada. Vull portar totes les pells que pugui imaginar. Ser fada, dimoni, xim-xim i tempesta alhora. Rebel·lar-me contra l’adultcentrisme manaire. Els grans sempre manen, saps? Vull que em deixin ser el què em brolli! Desitjo trencar les línies de les constel·lacions, guixar el cel com l’imagino i que les estrelles no brillin només de nit. Vull esbossar el meu paradís particular. Desdibuixar el like condicional i que les oportunitats es perfilin amb l’amor de veritat, somiada utopia? Clamo, menys nos i més sís. Mil milions de sís transformadors, que esdevinguin el camí més curt per transformar la vida d’algú. Una vida que brilli. Brilli-Brilli molt! Random, lliure i amb llaminadures divendres a la tarda, sí!

Somio? No entenc el món dels grans…

— Jo tampoc, l'entenc! No t’amoïnis, però, podem quedar-nos aquí si vols. Em dones la mà Shangri-La?

— Sí.

Sandra Partera

(2021)