[CAT]
Lapsus i Senderi
Una exposició de Sandra Partera
No existeix al món cap altra vall com la de Shangri-La. Situada a les llunyanes muntanyes de Karakal, és un lloc màgic, en el que ningú envelleix, en el que ningú pensa en la mort i on el temps sembla aturar-se.
Horitzons perduts
James Hilton
Una nena amb una vareta màgica i un somriure d’orella a orella ens dóna la benvinguda per començar el nostre recorregut i, si el seu nom és Shangri-La Girl, no és casualitat. La Shangri-La no té consciència del temps, o més ben dit, el temps no té un paper rellevant per a ella –car no s’imagina que pot envellir.
La Shangri-La representa la infantesa, aquella primera etapa vital, innocent, feliç i plena de possibilitats, on encara no es perceben les complexitats que s’aniran incorporant al llarg del camí.
No obstant, aquesta inconsciència infantil no està exempta de preguntes, de curiositat i de ganes de viure experiències. I és precisament arrel d’aquestes experiències carregades de proves i d’errors que comença la transformació.
La Shangri-La ens presenta així, l’oportunitat, i ens convida a posar-la en acció, a activar el dubte, a abraçar l’error, a deixar-nos anar i a alliberar-nos de les restriccions.
Una última Metamorfosi abans de deixar enrere Shangri-La i submergir-nos a Lapsus i Senderi.
Sense renunciar al seu univers expressiu, ple de color i lliure de regles, la Sandra Partera construeix aquí un paisatge conformat de cels màgics, d'horitzons multicolors i de criatures rialleres. Fins ara, tots convivien en el mateix espai del llenç, però avui es separen per reclamar la seva pròpia dimensió i encaminar-nos en direccions oposades.
Ens endinsem a l’exposició i aviat descobrim que el que queda en suspès no és el temps sinó la capacitat de discerniment.
Ens trobem enmig d’una cruïlla: el lapsus –l’error que es manifesta involuntàriament– es confronta amb el senderi –capacitat de seny i raó– i fa que tot es mogui entre l’abandonament i l’autodomini.
D’una banda, els horitzons, amb els seus traços controlats i harmònics, ens demanen contemplació, ens absorbeixen i ens porten en espiral cap a espais de quietud, de serenitat fins a Punts morts i Culs-de-sac… a llocs d'immanència?
D’una altra, els Bitxos, entremaliades criatures de presència irrefutable, ens provoquen amb els seus moviments juganers i la seva parla infantil. Miss Mistake, Miss Lapse i la resta d’amics ens conviden amb les seves rialles a trastejar, a trencar la pau… a equivocar-nos?
Aquest estira-i-arronsa és el motor de l’ambivalència que travessa tota l’exposició i que genera un diàleg que es va repetint al llarg de les obres: deixar-se anar, abraçar l’error i seguir-lo fins al final o dominar-lo i recuperar el camí prèviament decidit. Però què és què, no és gens fàcil d'identificar.
Lapsus i Senderi és doncs, el resultat d’una exploració formal on la cerca del control i la maduresa es topen amb l’estatisme, esdevenint en un impàs creatiu. Però és també un recordatori que només a través de l'acceptació de l’error pot sorgir l’oportunitat.
Tornem a Shangri-La?
Text d’Anna Moran. 2024 Lapsus i Senderi.
[CAST]
Lapsus i Senderi
Una exposición de Sandra Partera
No existe en el mundo ningún otro valle como el de Shangri-La. Situada en las lejanas montañas de Karakal, es un lugar mágico, en el que nadie envejece, en el que nadie piensa en la muerte y donde el tiempo parece detenerse.
Horizontes perdidos
James Hilton
Una niña con una varita mágica y una sonrisa de oreja a oreja nos da la bienvenida para empezar nuestro recorrido y, si su nombre es Shangri-La Girl, no es casualidad. Shangri-La no tiene conciencia del tiempo o, mejor dicho, el tiempo no tiene un papel relevante para ella –no se imagina que puede envejecer.
Shangri-La representa la infancia, esa primera etapa vital, inocente, feliz y llena de posibilidades, donde todavía no se perciben las complejidades que se irán incorporando a lo largo del camino.
Sin embargo, esta inconsciencia infantil no está exenta de preguntas, de curiosidad y de ganas de vivir experiencias. Y es precisamente a raíz de estas experiencias cargadas de pruebas y errores que comienza la transformación.
Shangri-La nos presenta así, la oportunidad, y nos invita a ponerla en acción, a activar la duda, a abrazar el error, a soltarnos y a liberarnos de las restricciones.
Una última Metamorfosis antes de dejar atrás a Shangri-La y sumergirnos en Lapsus i Senderi.
Sin renunciar a su universo expresivo, lleno de color y libre de reglas, Sandra Partera construye aquí un paisaje conformado de cielos mágicos, de horizontes multicolores y de risueñas criaturas. Hasta ahora todos habían convivido en el mismo espacio del lienzo, pero hoy se separan para reclamar su propia dimensión y encaminarnos en direcciones opuestas.
Nos adentramos en la exposición y pronto descubrimos que lo queda en suspenso no es el tiempo, sino la capacidad de discernimiento.
Nos encontramos en medio de una encrucijada: el lapsus –el error que se manifiesta involuntariamente– se confronta con el senderi –capacidad de sensatez y razón– y hace que todo se mueva entre el abandono y el autodominio.
Por un lado, los horizontes, con sus trazos controlados y armónicos, nos piden contemplación, nos absorben y nos llevan en espiral hacia espacios de quietud, de serenidad, hasta Puntos muertos y Culs-de-sac… ¿a lugares de inmanencia?
Por otra, los Bitxos, traviesas criaturas de presencia irrefutable, nos provocan con sus movimientos juguetones y su habla infantil. Miss Mistake, Miss Lapse y el resto de amigos nos invitan con sus risitas a trastear, a romper la paz… ¿a equivocarnos?
Este estira y afloja es el motor de la ambivalencia que atraviesa toda la exposición y que genera un diálogo que se va repitiendo a lo largo de las obras: soltarse, abrazar el error y seguirlo hasta el final o dominarlo y recuperar el camino previamente decidido. Pero qué es qué, no es fácil de identificar.
Lapsus i Senderi es pues, el resultado de una exploración formal donde la búsqueda del control y la madurez se topan con el estatismo y se convierten en un impasse creativo. Pero también es un recordatorio de que sólo a través de la aceptación del error puede surgir la oportunidad.
¿Volvemos a Shangri-La?
Texto d’Anna Moran. 2024 Lapsus i Senderi.